Páginas

jueves, 8 de septiembre de 2011

Bienvenida a mi vida... mi estrella de luz...

Disculpad porque esta entrada… de momento, solamente la voy a escribir en catalán… es algo tan íntimo y tan delicado lo que os voy a explicar que lo tengo que hacer en mi lengua… en la que hablo, pienso y, sobretodo, siento…

“Aquesta nit fa un any que vaig tenir una de les experiències més incribles de la meva vida… potser la més increible… emocionant, amorosa i profundament transformadora i sanadora…
Fa un any a aquestes hores me’n vaig anar dormir amb la incertesa de si seria aquella nit quan començaria el part de la Lena… Feia dies que estavem amb pròdroms… una estona de contraccions i després parava… i aquella nit, després d’estar una estona dormint al llit em va despertar una sensació extranya… em vaig  aixecar d’un bot i tot d’aigua va caure al terra mullant-me els peus i tota la roba… Eren tres quarts i cinc d’una de la matinada…el Sergio dormia, la Zoe dormia, i jo vaig passar el motxo i vaig decidir tornar-me a ficar al llit, sent conscient que podien faltar hores perquè comencés el part, i volia estar descansada per afrontar-lo amb força.
Però les contraccions van començar de seguida, eren suaus així que vaig decidir continuar al llit, esperant que tot seguís el seu curs… no va caler esperar gaire… de seguida les contraccions van començar a venir cada dos minuts! Vaig despertar el Sergio i li vaig demanar que les cronometrés… al veure que la cosa s’accelerava vaig trucar el Guillem, el ginecòleg que havia de venir a casa per assistir el part i la Silvia, la meva terapeuta, que aquella nit va ser la meva doula…
La Zoe es va quedar dormint a l’habitació. Vam posar un escoltador per poder sentir-la si es despertava i vam baixar al menjador.
Recordo com les contraccions venien com una onada i se’n tornaven a anar… em vaig deixar gronxar per aquella sensació sobre una pilota que m’havia deixat la Silvia…
Les contraccions venien seguides i cada cop eren més fortes i llavors va arribar el Guillem… em costa recordar els detalls… només recordo amb claredat la sensació d’estar molt cap a dintre, sentint i respectant el ritme de la meva filla petita… la connexió era màxima…
El Guillem em va fer un tacte, em va dir que estava de 6 i que ho estava fent molt bé, i va seure en un racó i es va posar a llegir un diari…
Al cap de poc (suposo que va ser poc perquè jo havia perdut completament la noció del temps) vaig tenir ganes d’anar al lavabo amb la sensació que tenia ganes de fer caca… llavors van trucar a la porta… era la Silvia… quan vaig sortir del lavabo i la vaig veure la vaig abraçar i li vaig dir que tenia ganes d’apretar… ella em va somriure amorosa i llavors vaig tenir una contracció diferent… mai hagués pensat que jo podía tenir tanta força…
Abraçada a la Silvia i després agafant-li una mà a ella i una altra al Sergio vaig començar a seguir aquella nova sensació… aquella sensació d’estar trencant-me… fent servir parts del meu cos que no sabia ni que existien… acompanyant la Lena que marcava el ritme que havíem de seguir…
Vaig tornar a seure al sofà, ben endavant, amb els nostres acompanyants un a cada costat… agafant fort i apretant les seves mans quan venia aquella força impressionant de les meves entranyes…
El Guillem es va aixecar dient-me que ho estava fent molt bé i em va dir que la Lena ja estava coronant i que si volia li podía tocar el cap… així ho vaig fer… crec que el Sergio també… i llavors vam sentir per l’escoltador com es despertava la Zoe… justament en aquell moment… i el Sergio va pujar corrents a buscar-la… jo sentia per l’escoltador “vamos Zoe que está naciendo la Lena” i va venir una altra contracció i va sortir el seu caparró… i una altra i el Guillem em va ajudar a posármela a sobre… era tan petita… no podía parar de fregar-la i de dir el seu nom… i ella estava sobre la meva panxa, amb els ulls oberts mirant cap a la porta on de seguida van aparèixer el seu pare amb els ulls plens de llàgrimes d’emoció i la seva germana que no s’ho podía creure!... eren tres quarts de quatre de la matinada.
La vam tapar i de seguida es va enganxar al pit i es va adormir… el Guillem no la va tocar en cap moment… es va esperar que nasqués la placenta, que acabés de bategar el cordó i li va dir al Sergio que el podia tallar si volia… així ho va fer… es va esperar una estona i després d’assegurar-se que tot estava bé em va dir que descanséssim i que tornaria aquella mateixa tarda… “Ha estat un part de pel.lícula” em va dir…
La Silvia em va preparar una infusió i un entrepà per menjar i reposar forces… estavem tots feliços… hi havia una olor dolça per tota la casa… una olor d’oxitocina, d’amor…
Ja us dic que per mi va ser una experiència transformadora i sanadora… una experiència que em va ensenyar que sóc capaç de qualsevol cosa… que sóc una dona poderosa… una experiència que va ser possible gràcies a la meva filla Zoe… que m’ha ensenyat tantes coses… al Sergio que sempre ha estat al meu costat… a la Silvia que m’ha ajudat a confiar en mi i en la vida… i sobretot a la Lena… que em va triar com a mare, fins i tot abans d’estar dins del meu ventre i que m’ha fet el regal més preciós que es pot fer a una mare… la seva vida…”

2 comentarios:

  1. Benvolguda i estimada Gemma!!!!
    Quin hornor poder llegir aquestes paraules plenes d'amor i apoderament...Us estimem!!!

    ResponderEliminar
  2. Gemma,
    Estoy toda emocionada ¡que parto más bonito!
    Abrazos poderosos!

    Pdta: disculpa que te escriba en castellano, realmente este comentario me ha llegado al corazón y me hubiera gustado contestarlo en catalán pero encara no puc

    ResponderEliminar